si se callase el ruido

L'heu escoltat?
És de l'últim disc de l'ismael serrano.
Que el soroll, no ens dificulti escoltar i estar per les coses més importants...



una abraçada ben forta

Anoche soñé contigo

Qué lindo que es soñar! Soñar no cuesta nada.
Soñar y nada más… Con los ojos abiertos.
Qué lindo que es soñar! Y no te cuesta nada más que tiempo…

kevin Johansen. (Anoche soñé contigo)Logo, 2007

l'AINA

Hola estimades lectores i lectors,
Feia segles no feia cap entrada, però és que estava esperant poder-ho fer amb la imatge que ara us presento.
Us presento la nostra filla. Encara no ha nascut però ara ja sabem quin gènere tindrà.
Serà una esplèndida noia, maca i sana...
I el seu nom: Aina.
Aquí la teniu, veieu quin meravellós perfil.
Oi que valia la pena esperar?
una abraçada
manel

Un caga tió especial

Aquest passat caga tió ha tingut un caire especial!!!

A casa sempre tenim el costum de fer cagar el tió. La veritat és que no l’alimentem gaire, suposem que per falta de temps. Però si que esdevé un ritual creatiu el construir-lo. Bé, de fet, gairebé sempre ho fa la mònica que per això té una mà especial.

Però aquest caga tió ha estat especial. Ha estat el primer que hem fet els tres (la mònica, el que ha de venir i jo). El que ha de venir ho ha vist des de la panxa de la mare. Però estem segurs que ho ha sentit igual que nosaltres i que també ho ha gaudit, sorprès per les tradicions del nostre país, que de mica en mica anirà descobrint.

Entre d’altres coses, ens ha cagat (especialment pel que ha de venir) un pessebre de titelles de dit (imaginarium)molt maco amb el qual haurem d’explicar els personatges bíblics que allí hi apareixen per tal d’endinsar-lo en la nostra cultura i vivència religiosa.

Bé, ja anirem explicant més novetats...

Una abraçada

manel

bon nadal

Una bona notícia

Hola amigues i amics,
us escric després de molt de temps per donar-vos una bona notícia...
SEREM PARES!!!!
Avui hem anat a fer la primera ecografia. La dels tres mesos. Si ho heu sentit bé, estem d'onze setmanes i 6 dies.
I volem compartir la nostra alegria amb totes i tots vosaltres...
A més també compartim la foto del nostre infant.
Una abraçada

Serà per alguna cosa???

Estimats/des lectors,

Certament us tinc una mica abandonats/des. Us vull demanar disculpes, però és que no sé què passa que no acabo de trobar temps per a escriure.

Poder és que no tinc idees, poder és que no sé exprimir el que em passa al llarg del dia, no ho tinc clar...

El que tinc clar és que el ritme diari és intens. La vida a la Llar és frenètica. La sensació d’arribar a la feina a les 15h i no parar fins que marxo a les 23h. Quan entres per la porta, abans que et diguin “hola”, ja estan demanant que els ajudem a fer deures, que necessiten roba, que els hi hem de signar una autorització, o simplement volen parlar... És una sensació entre maca i absorbent.

Sort, estem tenint, d’anar-nos repartint els moments més forts (les hores d’anar a dormir, per exemple) i sort en tenim de tenir un equip de tardes que de moment rutlla força bé i on hi ha un molt bon ambient.

Aquesta feina m’està ajudant a qüestionar-me coses, a anar-me superant i creixent com a persona i com a educador (amb això no vull dir que amb la resta de feines no cresqués) però a nivell quotidià són moltes les sensacions: revisar un armari d’un infant i veure que necessita urgentment roba perquè no en té i equilibrar aquesta necessitat amb l’economia del centre; les responsabilitats que tenen aquests infants respecte als que viuen amb les seves famílies; el rol que ocupem nosaltres, els educadors/es; els seus interrogants sobre el futur...

Bé, realment m’hi podria extendre, però us “rallaria” una mica.

Per altra banda, les classes als jesuïtes de casp. És un altre “rotllo”, realment: adolescència en essència pura, hormones corrent per les seves venes, aparentment sense problemes econòmics, en el món de la moda, del sortir...

Dos móns totalment diferents, però que formen part del nostre món...

I jo al mig.

Serà per alguna cosa???

Una abraçada

manel