Ja en feia de temps que no escrivia al bloc...
I és que s’han ajuntat, la meva poca inspiració i les vacances, principalment.
Tampoc és que estigui especialment creatiu, en aquests moments.
Tanmateix us faré cinc cèntims del que han estat, i estant essent les meves vacances.
En primer lloc, dir que em mereixia aquestes vacances immensament, ja que el final de curs havia estat força esgotador. Necessitava una parada, per a descansar, desconnectar de les situacions difícils infants, del barri...
En fi, que al final he recorregut catalunya de punta a punta.
Uns quants dies a Bellaguarda (lleida) a casa d’uns amics: vida tranquil·la a ritme d’infants d’entre 0 i 3 anys.
Uns altres dies a Roses (Girona) a la casa dels pares de la mònica: vida de platja, ritme de vacances; cadaqués, empuriabrava...
D’aquí cap a amposta (Tarragona) a casa de la maria jose i el javi: cap de setmana de relax, d’amistat, de compartir, de família...
I finalment, uns dies a Taüll (Lleida): dies de muntanya, verd, vaques, ovelles, caminades, romànic, vida rural...
Com veieu no em puc queixar...
I ara, des de que em arribat a sant adrià (Barcelona) no em parat de fer molta vida social.
I és que és una sort poder comptar amb tanta gent que t’estima...
Gràcies per aquests dies tan intensos de convivència amb la mònica i amb tanta altra gent d’arreu
Una abraçada i un petó
manel
