l'any del porc

Benvolguts i benvolgudes,
suposo que us sorprendrà el títol d'aquest comentari...
com tots i totes sabeu estem dins l'any del porc en el cicle oriental dels animals. Segons els orientals, aquest any, és un any de prosperitat, de sort... De fet, ells i elles aprofiten aquest any per casar-se, per canviar de feina, si s'escau...
Jo m'alegro molt que sigui l'any del porc, i que ells i elles li'n donin aquesta confiança.
Però la realitat que percebo al meu voltant, ara mateix, no és gaire de sort. La família tocada per un moments un pèl durs; a la feina, la meva companya de baixa per històries de salut; alguns dels amics i amigues passant per moments de canvi; i els infants amb els que treballo, doncs en la seva línia.
Últimament quan parlo amb la meva parella sobre aquestes qüestions, sempre acabo amb aquesta frase: és que és l'any del porc...
De totes maneres, vull entendre que després de la tempesta arriba la calma. I que totes les crisis acaben en tranquil.litat i donant un pas qualitatiu en això que s'anomena VIDA.
L'altre dia llegíem un text, que ens incitava a reconèixer els miracles que va oferint la vida. Que són petits, però que hem de saber veure. I des d'aquell dia intento percebre, respirar, sentir, tots aquest moments, petits, a vegades invisibles, però alhora importantíssims per no perdre els ànims ni les forces per seguir endavant.
Avui hem anat al corredor a caminar una estona per la muntanya, però abans hem fet un esmorzar immens a la fonda del santuari (recomanat per a tothom).
una forta abraçada
... i visca l'any del porc...

Educació integral en infància en risc social: els centres oberts

Representants dels 140 centres oberts infantils i juvenils de Catalunya adherits a la Federació d'Entitats d'Atenció i Educació a la Infància i l'Adolescència (Fedaia) van reclamar ahir, des de Sant Adrià de Besòs, més recursos i més reconeixement de l'administració. «Volem fer un treball educatiu de qualitat», va explicar Mònica Ribera, directora del centre obert Grupo Unión del barri de la Mina, amfitrions de la trobada. Per això demanen també que es destinin més professionals i que s'ampliï la xarxa pública de centres oberts. En la ponència inaugural Maria Àngels Pavón, psicòloga i membre del centre obert de Sant Boi, va assegurar que aquest amb espai socioeducatiu «s'incideix tant en les causes com en les situacions concretes i es possibilita processos d'integració i socialització, especialment en les situacions de risc social». Pavón va acusar els Ajuntaments de no assumir les competències que els pertoca, va reclamar més i millor finançament i va demanar que fossin utilitzats com a mecanisme de prevenció.

Entre els més de 200 assistents hi havia Xavier Soley, director general d'atenció a la infància i l'adolescència, que precisament va reconèixer la tasca preventiva que els centres oberts duen a terme en infants i joves en risc d'exclusió social i els va prometre suport «no només amb paraules» i la seva presència, sinó també «amb fets i recursos públics». Soley va assegurar que les futures lleis de Serveis Socials i d'Infància inclouran els centres oberts com a serveis de prevenció: «Si no fem créixer els recursos preventius, patirem la situació d'aquí a uns anys.»

(Gonzalo, J. Els centres oberts demanen més recursos per ajudar els joves en situació de risc d'exclusió social, 15 d'abril de 2007, El Punt)

Ciudadanos de segunda

El passat dilluns a telemadrid, la productora del diari el mundo (ja sabem de quin pal va), va emetre un documental titulat: “ciudadanos de segunda”. Un documental on la tesi principal era el perill que córrer el castellà a Catalunya.

Jo no l’he vist, però avui el comentaven al programa els matins i era indignant. La veritat és que se m’ha regirat l’estómac... com es poden dir aquestes barbaritats? És evident que si una llengua esta en perill d’extinció és el català. Quan camines per Barcelona no se sent a gairebé ningú parlant en català, als patis de les escoles, en quin idioma es parla? Quan vas a demanar un cafè, en quin idioma t’entenen?

Jo no entenc res, tan sols espero que la gent sigui crítica amb el que veu i se li ofereix a la televisió. Tot i que amb un sector de la resta de l’estat crec que és difícil, ja li esta bé aquesta visió de Catalunya. Quina llàstima!!!

Avui al mateix programa els matins, el juanjo lopez burniol (contertulià habitual) proposava una reflexió sobre quin model polític hauria d’existir. Ell parlava que n’hi ha quatre de possibles, dos d’impossibles: estat unitari i estat confederal; i dos de possibles: estat federal i independència.

Doncs haurem de treballar per algun d’aquest dos perquè sembla que no hi ha res a fer...

Malgrat tot, jo somio en el respecte, en la convivència, en la tolerància, en la veritat....

Una abraçada

Tercer trimestre!!

Doncs ja s'acaba el curs!!
Sembla mentida com passa el temps. Fa dos dies començàvem aquest curs 2006-2007, i ara ja estem pensant i programant el final d'aquest.
Després d'unes vacances ben merescudes, on he pogut carregar piles, i quedar amb molta gent. Déu n'hi do amb la gent que m'he trobat aquests dies (i en vull donar gràcies per tots ells i elles) perquè són imatge del Déu ressuscitat enmig meu.
Doncs, ara toca preparar el casal d'estiu, encarar el final de curs. No el començo gaire bé perquè la meva companya de feina esta de baixa per grip, així que iniciaré amb una nova companya de feina. A veure què tal?
Demà ja comencen a venir els infants. Espero que els hi hagin anat bé les vacances.
Ja seguiré explicant...
una abraçada

BONA PASQUA 2007

No oblideu mai que em faré present sempre que entre vosaltres us mireu amb veritable amor