Eleccions 2007

Ahir parlava amb una amiga sobre aquests temes de política.

Ella defensava que la política no serveix per a res, i que molts dels nostres polítics tan sols parlen i prometen, i finalment, fan el que volen.

La seva posició era més aviat estricte i inflexible...

La seva pregunta era: per què t’interessen aquests temes de la política?

Jo, no és que sigui una persona que esta ficada en política tot el sant dia...

Malgrat tot, haig de reconèixer que segueixo debats, intento seguir les polítiques que es realitzen tan al municipi on visc, com les de l’àmbit autonòmic.

I és per un motiu ben simple: és que la política influeix en la nostra vida ordinària. I així ho crec.

És important perquè segons quines polítiques (d’habitatge, socials, de participació, d’associacionisme...) prioritzin i com ho facin, sens cap mena de dubte, es reflectiran en el nostre dia a dia.

Trobo trist, doncs, i amb això faig un salt epistemològic, l’alt índex d’abstenció que hi hagut al nostre país.

Però també és important que els i les polítiques facin una autocrítica profunda sobre com es comuniquen i quins missatges donen als ciutadans i ciutadanes que, teòricament, són els i les que les hauran de votar...

Sens més, una forta abraçada

manel

La Tamborinada

Un cop més infants, adolescents, joves i adults ens hem retrobat a la festa de la tamborinada al parc de la ciutadella.

La tamborinada és una gran festa infantil organitzada per La Roda d’espectacles que conté tallers i espectacles infantils entre d’altres. S’hi apleguen, any rere any, centenars de persones amb ganes de gaudir d’un dia esplèndid i retornar, alguns i algunes, a la seva infància.

És curiós perquè et vas retrobant persones d’un any per l’altre, i és clar, és un bon moment per compartir experiències, vivències i fer balanç durant l’últim any.

Aquest any, tampoc ha estat una excepció i és per això que ens hem retrobat amb vells companys i companyes com amb d’altres amb els que ens coordinem en diferents plataformes.

Durant el dia d’avui, he estat col.laborant amb l’stand del Grupo Unión de La Mina, els meus antics companys i companyes de feina i grans amics i amigues. Ha estat un plaer, compartir aquest espai i recordar els bons moments de treball amb ells i elles. Tan sols, em surt un acte d’agraïment ja que m’han cuidat sempre i m’han acollit sincerament en tot moment.

Amb l’acte d’avui, tanco un cap de setmana intens amb la mostra d’entitats del districte de sant andreu, dissabte; assaig de teatre per la tarda; i tamborinada avui.

Demà torna a ser dilluns, i prosseguim amb la feina ordinària.

Gràcies a tots i a totes per fer-me sentir especial

Una abraçada

manel

De canvis i moments forts...

Us enganyaria, si us digués que la meva vida és monòtona. La veritat és que durant aquesta setmana m’han passat unes quantes coses de nivell intens. Algunes, però, venen de més lluny.

Per una banda, m’he retrobat amb una companya de classe (de fet amb dues, però és que amb una d’elles en tinc força relació) de la universitat, la Laia. Ha estat un agradable, però curt, retrobament. Però és que feia dos anys que no la veia. Doncs, la Laia, ha tingut un fill, el Lluc. Un infant la mar de maco. I mogut....

Però ha estat un retrobament serè, també amb la maria jose, en el que hem pogut parlar de les nostres coses, de les inquietuds, del que no entenem, de la feina, dels nostres projectes de futur. Sens dubte, un moment d’amistat maco.

Per altra banda, a la meva vida s’apropen canvis. Canvis a nivell laboral, ja que en principi canvio de feina. Una feina dins un àmbit que desconec, i que per tant, suposa un repte personal i laboral. Un canvi que m’implica i ens implica renúncies personals però que espero valgui la pena. Menteixo, si dic que no em fa una mica de respecte. Però el temps dirà...

I per altra banda, també inicio una història amb el ceesc entrant a la junta de govern. D’això encara puc parlar menys perquè encara no sé com anirà.

Però com veieu la meva vida canvia, es mou, és dinàmica...

Us mantindré informats i informades

Una abraçada

manel

Pels que...

Ahir a la contraportada del diari el Periódico hi havia una columna que em va cridar especialment l’atenció, Una pregària. (segurament va ser pel títol).

En l’article hi havia descrites algunes situacions que suposo que a l’autor li eren suggerents per fer en forma de pregària.

En reprodueixo les que em van tocar la fibra i n’afegeixo alguna més:

Per la dona de la neteja que espera l’autobús de matinada. Per l’indigent per a qui un caixer automàtic ara és casa seva. Pels pares que cada nit inventen el conte que viurà el seu fill el dia de demà. Per la pluja al pati de la presó. Perquè les paral·leles acabin trobant-se. Per les que han de ser mares i han d’estar en repòs absolut. Per les famílies que pateixen problemes a nivell econòmic. Per les parelles que es plantegen coses serioses en les seves vides. Per les parelles que preparen el seu casament. Pels equips educatius que passen per moments de crisi. Pel treball en xarxa. Pels que busquen la pau interior. Pels que la busquen en els seus territoris. Pels infants més vulnerables. Pels que busquen feina i no la troben. Pels que senten buit el seu cor. Pels polítics en campanya electoral. Per les persones que tenen somnis. Per les que busquen la felicitat.

La vall fosca

Aquests dies del pont de maig (jo que n’he tingut) hem aprofitat per fer una escapadeta a la natura. En concret a la Vall Fosca.

Hi havia gent que ens n’havia parlat, de fet la mònica hi havia anat de petita de colònies, i tothom coincidia en que era un espai meravellós.

Doncs, “ni corts, ni peretzosos”, vam anar el passat dissabte. Deixant de banda les tres hores i mitja de cotxe, hem de dir que certament és un espai impressionant.

Una vall completament verda, amb aquestes tonalitats diferents de verds que es poden veure a la primavera.

Pobles perduts enmig la muntanya, alguns semi abandonats, alguns, com on estàvem nosaltres, de 6 famílies.

Per dir-vos, en tota la vall tan sols hi ha una fleca, 3 hostals-restaurants, i unes 4 botigues, tres d’elles concentrades a un poble.

Tranquil.litat absoluta, prats immensos de color verd, vaques i cavalls pasturant lliurement pels prats, estanys, neu al cim de les muntanyes, possibilitat de fer un munt d’excursions de senderisme...

Una experiència molt bonica i recomanable...

Jo, de fet, he decidit que me’n vull anar a viure amb les vaques...

Una abraçada

manel