ja tinc pda! (oeoeoeoe)

Hola amigues i amics,
doncs, com heu vist al títol, ja puc dir que tinc pda...
Ha costat que arribés. La vam demanar dijous passat per ebay (era la primera vegada que compràvem d'aquesta manera). Ahir, teòricament, havien de venir a portar-la, i finalment l'hem anat a buscar nosaltres avui.
És tan bonica...
Ara, tan sols, cal saber-la fer funcionar. Però temps al temps.
Us deixo una fotografia per a que us moriu d'enveja.
una forta abraçada
manel
p.d. ahir la noe, la meva companya de feina, em va fer veure, que no es poden escriure comentaris si no tens adreça gmail. Suposo que és per això la baixa participació als comentaris. Intentaré treballar per sol.lucionar-ho. Gràcies noe.

FELICITEU-ME

Hola amigues i amics,
tan sols vull recordar-vos que demà, diumenge 25 de febrer de 2007, és el meu aniversari. Començaré amb els 29 anys. (i és que soc jove, encara). L'any vinent 30. Em farà por el número 3?
Bé, tan sols animar-vos a felicitar-me.
Una abraçada
manel

festa de carnestoltes

El passat divendres, amb els infants del centre, varem participar al carnestoltes del barri del costat (baró de viver). Com cada any un gran concurs amb la participació de molta gent del barri.

Nosaltres varem estar tota la setmana preparant la disfressa. Els infants mateixos van poder decidir de què es volien disfressar. La decisió final: de pollastre.

Certament va ser una setmana una mica plena d’estress, veiem que s’apropava el dia i no teníem la disfressa a punt. Però finalment ho vam aconseguir.

Aquí veureu una prova. Jo amb la disfressa de pollastre. Em falten les mitges vermelles però us podeu fer a la idea.

Doncs, el més important és que vam guanyar el segon premi de comparsa. I és que som els millors. A més ens ho mereixem: per l’esforç, la dedicació, la il.lusió.

Una abraçada

manel

Meme

Com podeu veure, torno a estar entre vosaltres, ja amb l’ordinador arreglat (espero que per molt temps)...

L’altre dia vaig rebre aquesta petita enquesta (meme) que em va enviar el meu amic david. I he pensat que esta bé poder-la respondre i posar-la al blog. Així doncs que aquí va...

1. ¿Por qué comenzaste a escribir un blog? Perquè tenia ganes d’expressar vivències, sentiments, situacions que em van succeint a la vida ordinària. De fet és com escriure un diari... però virtual, i això em feia gràcia i me’n fa...
   

2. ¿Sobre qué temas escribes? ¿Por qué?

De fet, no tinc cap tema establert. Així com hi ha blogs que parlen tan sols d’una temàtica, el meu blog vull que sigui quelcom més obert, i no encasellar-me en un gènere únic. De moment sembla que escric sobre la meva vida personal, però ves a saber on acaba aquesta història...

3. Si la gente dejara de leerte y comentar, ¿seguirías escribiendo?

I tant, que seguiria escrivint. De fet, ara mateix, tampoc tinc gaires lectors/es, tot i que poder m’agradaria fer alguna cosa més interactiva. Però de moment estar així.

4. ¿Crees que al escribir un blog debe seguirse algún tipo de ética?

Jo crec que sempre s’ha de seguir una ètica, i escriure amb respecte vers els demés. No es pot viure sense ètica.

5. ¿Crees que formas parte de una comunidad? ¿Por qué?

Formo part d’una comunitat virtual, encara que ella no ho sàpiga. És una cosa estranya, perquè de fet, una comunitat hauria de tenir més interacció entre ella, però si crec que estic dins d’un grup de persones que comparteixen alguna cosa similar.

6. ¿Tienes algún grupo cercano de blogueros con el que te podrías poner de acuerdo para lograr algo?

Conec gent que escriu blogs, no gaire, i suposo que si ens podríem posar d’acord per aconseguir alguna cosa. Però ara mateix no m’ho plantejo. Penso que la xarxa dóna moltes possiblitats.

7. ¿Crees que los blogs van a cambiar/están cambiando algo en la sociedad/mundo político/etc.?

És un altre concepte de cosa. Però jo crec que els blogs estan augmentant i si que crec que poden canviar alguna cosa, sobretot els que practiquen blogs crítics amb certs sectors. Produeix coneixement i el divulga...

8. ¿Qué te gustaría poder hacer dentro de la red para profundizar lo que haces con el blog y por qué? ¿Podcast/videocast, comunidades, wikis, redes sociales, etc.?

Sobre això no m’he plantejat cap cosa...

Una abraçada i gràcies al david per enrecordar-se'n de mi

manel

em desconnecto del món

hola amigues i amics,
tornaré a estar desconnectat del món virtual, se'n tornen a emportar l'ordinador, ara el servei tècnic d'acer. M'han dit que trigaran uns quinze dies, però és possible que triguin més.
Per a mi és un moment dur, l'ordinador és un bon recurs de desconnexió... però així és la vida.
ja ens tornarem a veure (no és una amenaça)...
una abraçada
manel

és indignant...

És indignant, que un camió tingui un accident a les 6:00 de la matinada i no el puguin retirar fins les 11:30.

Doncs això, encara passa al nostre món.

Ahir un trailer va tenir un accident a les 6 de la matinada a l’autopista de Mataró. Això, com no, va generar cues kilomètriques tan de pujada cap a girona, com de baixada cap a barcelona.

Jo, en vaig patir les conseqüències. Un trajecte que havia de fer en 20 minuts, el vaig fer en 1hora 30minuts. És indignant....

I les barreres de les autopistes no estaven pujades, no, sinó que a sobre s’havia de pagar per tenir un servei que en aquells moments no t’oferia ningú.

El més “caxondo” és que a la tele (els matins) parlaven amb la persona que tenia el poder per donar l’ordre de pujada de barreres, i el molt...... deia que no la situació no era tan greu, que el protocol no contemplava aquestes situacions.

M’agradaria veure’l en aquesta situació....

Doncs bé, tan sols volia escriure sobre la situació de impotència davant de certes coses, i sobre la lentitud dels recursos per solucionar els problemes que encara tenim en la nostra societat “desenvolupada”.

Una abraçada

manel

La platja de Blanes

Hola a totes i a tots,

Després d’una setmana un pèl estressant, per la feina, especialment. Ha estat de les poques setmanes que m’ha costat desconnectar, i m’emportava la història del centre a casa...bé, una mica desastre...

En fi, que ahir vam anar a Blanes. La veritat és que ho vam decidir a les 13.30h. Vam fer els entrepans i a dinar a Blanes. Feia una mica de fresqueta, de fet les mans se’ns gelaven mentre dinàvem. Però el fet, és que davant la mar, amb aquesta sensació de infinitud, l’aire fred tocant la cara, les mans, passejant per la sorra, recollint pedres (petits tresors), m’he refet força.

Sovint, quan em sento un pèl angoixat, m’agrada prendre contacte amb la mar (i sàpigueu que a mi no m’agrada anar-me a banyar a la platja), em relaxa molt.

Doncs ahir, va ser un dia d’aquests de contacte amb la Infinitud, amb la natura.

Aquí podeu veure una foto de la magnífica platja de Blanes.

Una abraçada

manel

Ja he tornat!!!

Hola a totes i a tots,
ja he tornat després d'uns dies de desconnexió virtual.
La veritat és que se m'ha espatllat la grabadora de l'ordinador. Aquests dies, ha estat dormint al servei tècnic, i a més no han pogut arreglar-lo. Una desgràcia!!
Es veu que el model d'ordinador tan sols el pot obrir l'empresa constructora (en aquest cas acer). El servei tècnic no s'atreveix a obrir-lo. En fi, que d'aquí a uns dies tornaré a estar desconnectat del món.
Si haig de ser sincer, haig de dir que he trobat a faltar l'ordinador, i la connexió amb el món virtual. És curiós com fas de coses, a priori superficials, coses necessàries. T'adones que no pots buscar coses per internet (cinema, receptes, conceptes...). Fa uns anys ningú hagués trobat a faltar aquestes coses, la vida passa...
Bé, ja m'acomiado, us faré saber com va l'evolució de la reparació de l'equip informàtic.
He llegit pàgines on comenten sobre el servei tècnic d'acer, i la veritat no el deixen gaire bé, així que desitgeu-me sort.
una abraçada
manel