dimecres, 5 de setembre del 2007

Teràpia familiar


Ahir la mònica, que esta fent un curs de formació, m’explicava que una de les tècniques que utilitzen els terapeutes familiars per tal de mediar sobre un conflicte de parella, és proposar a ambdues parts que durant quinze dies facin un parell de regals a l’altre membre, amb la condició que no sigui material, és a dir en forma de detall. Un cop han passat aquests quinze dies es reuneixen i han d’esbrinar quins han estat aquests dos regals que l’altre persona els hi ha fet.

Ahir, quan m’ho explicava, a banda de pensar en les situacions estrictament personals i de parella (que, per cert, cuidem força), pensava en quines situacions, aquesta tècnica també es pot exportar a les nostres relacions amb la família, amb els amics i amigues, amb les persones de la feina... I quan costa de vegades adonar-se dels petits regals que et dona la vida.

Us convido a pensar-hi, a donar-hi alguna volta i a veure quins dos regals us ha ofert el dia i si voleu a compartir-ho...

Una abraçada

manel

dissabte, 1 de setembre del 2007

de les múltiples activitats que començo



Últim cap de setmana de vacances...
Dilluns, un altre cop a la feina. A més aquest curs començo moltes coses noves:

Per una banda, nova feina a la Llar. Un crae d'infància amb 12 places. Això vol dir nous infants, nou equip educatiu, noves experiències, nous conflictes, noves relacions... L'encaro amb il.lusió, però amb força respecte; malgrat tot, serà un nova experiència a assaborir i un repte a superar.

Per altra banda, si s'acaba formalitzant, professor d'un crèdit variable (formació cívica) als jesuïtes de casp. També és una espècie de repte ja que es tracta de l'emocionant treball de sensibilització sobre els valors del voluntariat a adolescents de 4art d'ESO.

Per últim, la meva incorporació a la junta de govern del ceesc (col.legi d'educadores i educadors socials de catalunya). Les primeres reunions han estat molt dures, ja que parlen en un altre idioma, poder excessivament teòric. Ja veurem...

Tot això, i amb les preparacions del casament (i és que em caso a meitats de setembre) fan que estigui una mica neguitejat per l'inici de curs. Deu ser normal, oi?

Ahir vam tenir una vintena d'amics/es a casa per preparar coses del casament. És agradable sentir-te envoltat de tanta gent (encara que estiguin mig bojos i facin una por immensa).

Gràcies per les noves activitats que començo i ajuda'm a aprendre i a donar tot el que sóc...

una abraçada
manel