Llum, innocència, pau, estabilitat, calma, harmonia, bondat, puresa, virginitat, frescor, neu, felicitat, alegria, triomf, glòria i immortalitat.
A mi el color blanc m’inspira tranquil·litat, serenor, innocència...
Quan pensava en aquest color em venia al cap la claror, la llum, un raig de sol...
Ara us toca a vosaltres
Una abraçada
manel
Bon dia a totes i tots,
Ahir, vaig estar veient, amb la mònica, un programa que havíem gravat el passat diumenge: colors en sèrie. El coneixeu?
L’emeten els diumenges a les 22.45h al 33.
Es tracta d’una sèrie de 20 programes on fan poesia sobre diferents colors.
El passat diumenge van tractar el color blanc. És al·lucinant el que es pot dir sobre el color blanc.
Us animo a totes i tots a poder veure la resta de programes. De fet és una reemissió i per tant, és possible que alguna de vosaltres ja l’hagueu vist.
Bé, després d’aquesta introducció, us proposo un experiment.
Les següents entrades estaran ambientades en un color diferent. Hi haurà una primera part on exposaré qüestions teòriques sobre el color a tractar, i després es tractarà que cadascuna de vosaltres pugui explicar què li suggereix aquell color (situació, sentiment, emoció, objecte, persona...).
Oi que té bona pinta?
Doncs, després d’aquesta entrada, ens posem amb el color blanc, us sembla?
Una abraçada
Manel
p.d. a veure si fem un espai ric de poesia
Hola amigues i amics, companyes i companys de viatge del meu bloc.
Us haig d’explicar una trista història...
La veritat és que no sé quanta gent llegeix aquest humil bloc, però els que ho llegiu us estic molt agraït.
En aquest bloc, no hi ha club de fans... (és una realitat)
I el que és més trist (d’aquí la nostra tristesa) és que la figura encapçaladora d’aquest club no serà la meva parella (la mònica).
No es cansa de repetir-me que no li agrada com escric...
El que ella no sap és que és més important la intenció i la il·lusió amb la que es fa...
Bé, doncs, haurem de buscar algú altre per aquest club de fans...
Algú s’hi apunta??
Una abraçada
Manel
p.d. aquesta entrada esta altament esperada per la mònica. Des del moment que li vaig comentar que faria una entrada sobre aquest tema, no ha parat de preguntar-me si ja ho havia fet...
En el fons és bona persona, però té un defecte, no li agrada com escric.
Oh Senyor,
feu de mi un instrument de la vostra pau!
On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó.
On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió.
On hi ha dubte, que jo hi porti l'esperança.
On hi ha error, que jo hi porti la veritat.
On hi ha desesperació, que jo hi porti l'esperança.
On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum.
Oh Mestre,
feu que jo no cerqui tant:
ser consolat, com consolar;
ser comprès, com comprendre;
ser estimat, com estimar.
Perquè és donant que es rep;
perdonant que s'és perdonat;
morint que es ressuscita a la vida eterna.
Tot i ser dimecres, encara és recent allò viscut aquest cap de setmana.
Ens havíem plantejat un cap de setmana diferent, de silenci, de pregària, de meditació, de treball interior i de parella..
És per això que vam anar al mas blanc, una casa monàstica a centelles. Però, només arribar vam veure que allà no faríem el que havíem anat a fer.
Hem fet diferents activitats, totes elles diferents, però que obren a un altre món, existent, però desconegut per a nosaltres, i per a mi concretament.
Hem fet un taller de reformes de la casa, hem fet un taller sobre el misteri de la vida motivat amb música clàssica, hem fet un taller sobre els septenis, un taller de musicoterapia i finalment un taller de dansa per harmonitzar les energies internes.
Hi ha hagut coses que m’han cridat l’atenció, en especial un cert tarannà en les persones que allí hi havíem, com de connexió, tot i no conèixer-nos de res. Un ambient força familiar, allà tot ho havíem de fer entre tots/es: la neteja, la cuina, els tallers...
I tot plegat en un entorn de natura al mig del bosc, on tan sols se senten els ocells.
El mas blanc, un espai de confluència d’espiritualitats, un lloc d’obertura al transcedent, un lloc amb esperit de família i de transformació de la realitat.
Un cap de setmana estrany però ple d’energia positiva.
Una abraçada
manel
