fins aviat, aldana

Fins aviat Aldana,

Bé, doncs l’aldana és una nena de 7 anys, que ha estat un temps per la nostra terra. Ella és originària de Bolívia. Va venir no fa encara un any per estar amb la seva mare que ja havia arribat feia temps.

Però no tots els processos migratoris són satisfactoris. La veritat és que demà, dissabte 1 de Febrer, torna a emprendre el vol cap a la seva Bolívia estimada.

Deixa enrere, escola, amigues i amics, el nostre centre, però el més important deixa enrere la seva mare.

A mi em queda el cor una mica tocat. Hem intentat tantes coses per evitar aquesta situació...

Però les decisions, al final no són nostres, sinó dels protagonistes de la història.

Aquesta situació fa pensar en totes les persones que venen al nostre país amb unes expectatives i finalment no s’acompleixen.

De totes maneres, per acabar, vull agrair l’aldana per haver-se deixat acompanyar, per haver-nos deixat estar al seu costat, per haver-nos deixat veure els petits canvis que ha anat fent (que déu n’hi do).

Et recordarem

Una abraçada

manel

he somniat

Jo he somniat que els homes, un dia, s'aixecaran

i comprendran d'una vegada

que han estat fets per a viure junt com a germans.

Jo he somiat aquest matí, que un dia,

cada negre d'aquest país,

cada home de color, de qualsevol lloc del món,

serà jutjat per la seva vàlua personal,

i no pel color de la seva pell, i que tots els homes

respectaran la dignitat de la persona humana.

Jo he somiat també que un dia,

els ventres buits es podran omplir;

que la fraternitat serà quelcom més

que uns mots al final d'una pregària;

que serà el tema principal de l'ordre del dia

dels governants.

Jo he somiat avui

que en totes les altes esferes de l'Estat

i en tots els municipis,

hi entraran els ciutadans elegits

que ens faran justícia, estimaran la pietat

i caminaran pels camins de llur Déu.

Jo he somiat encara que un dia

la justícia brollarà com l'aigua

i l'honradesa, com el gran torrent.

Jo he somiat també que un dia

no hi haurà més guerres;

que els homes, de les espases en faran relles,

i de les llances falç;

que les nacions no s'aixecaran més l'una contra l'altra....

la lluna

Fes una petitat enquesta a la gent del teu voltant...
tan sols pregunta: de quin color veus la lluna?
et sorprendrà la diversitat de respostes a aquesta simple pregunta.
perquè no tothom veu la lluna com tu
una abraçada
manel

Adéu, jose antonio

En jose antonio és un noi del bon pastor, d'uns 30 i pico d'anys. Pateix un transtorn mental agreujat, tot i que és força autònom.

Habitualment, se'l troba passejant pel barri amb els seus walkmans, escoltant flaix fm (li encanta aquesta emisora, diu que posen molt bona música). Un cop per setmana, explica, que va a la cafeteria del cosmocaixa que li agrada molt, es pren una fanta de llimona i torna cap al barri. Un dels altres passejos que li agrada força és baixar fins a la platja, per sant adrià, que és on l'he vist més d'un cop.

Una persona amable, afectiva, alegre... cada cop que ens veu pel barri, entrant o sortint del centre, ens para i parlem sobre diferents coses: futbol (és un enamorat del barça), acudits (acostumant a ser picantets), religió (quan s'apropava setmana santa ens deia tot l'elenc de pel.lícules típiques) i d'altres.

La imatge més curiosa del jose antonio és quan et veu i s'apropa per xerrar amb tu, el veus arribar amb la mà aixecada saludant i amb un somriure, poder extrem, d'orella a orella.

Doncs bé, el jose antonio, el passat 29 de desembre va decidir que per ell ja no tenia sentit la vida i es va tirar a la via del tren a l'estació de sant andreu. Es veu, pel que ens han comentat, que va passar una setmana molt dura, li feia molt mal la mandíbula, com també d'altres parts del cos.

De les últimes converses que vam tenir amb ell, d'això fa algun mes, ens deia que l'any vinent s'acabaria el món, que havia tingut una intuició.

I, de fet, i tant que se li ha acabat el món...

El recordo amb alegria, amb tendresa, amb profunda amistat...

Ara, jose antonio, et toca gaudir de la tendresa, de l'amistat, de l'afectivitat del Pare, als seus braços, descansant i en pau.

una forta abraçada jose antonio

manel

HISTÒRIES DE VIDA

Què curiós...

jo pensava que l'any, al centre on treballo, havia començat més o menys bé. Hi havia certa tranquil.litat, els infants estaven més aviat serens (tot i que això s'ha de dir amb la boca petita), estaven complint força en l'assistència...

Però ahir, vam tenir assessorament psicopedagògic. I conforme anàvem parlant i explicant els últims aconteixements, ens vam adonar que l'inici de curs no havia estat tan tranquil.

I és que, és curiós, com infants, alguns i algunes tan petits, tenen històries de vida tan dures. Amb 6, 11, 14 anys tenen tantes coses a explicar, tantes coses a protegir, tantes coses a valorar, tantes coses a despreciar.

Ells/es t'ho expliquen, et donen la informació perquè creuen en tu, perquè et tenen confiança, i nosaltres a vegades no sabem manegar aquesta informació. La veritat és que certes coses et cremen a les mans (... i el cor...).

Ahir vaig acabar el dia un pèl tocat, també la meva parella em va explicar els últims aconteixements a la seva feina (també durs).

Avui m'aixeco cansat, però amb molta més sort que alguns dels infants amb que treballo. I no puc sinó, somniar en que en algun moment la sort també els somriurà a ells i elles.

una abraçada

manel

fe d'errades: Al post d'ahir hi ha una falta d'ortografia. Posa poguin quan vol dir puguin. Ho sento

somniem en infants somrient

anem a somniar en que tots els infants del món poguéssin gaudir d'un somriure al rostre, deixant de banda els patiments, les guerres, les injustícies,

somniem amb els infants dels països del sud, però també, en els infants de les nostres ciutats, dels llocs de feina, del nostre barri...

jo somnio en que els infants amb els que treballo poguin gaudir d'aquest somriure de felicitat interior

somnieu, somnieu, somnieu

manel

oh benvinguts, passeu, passeu....

hola món,
anem a fer un exercici de somniar...
Somniar és gratuït, no patiu pas.
Tingueu un moment i somnieu en allò que us agradaria, en allò que tant anheleu, en aquelles persones que estimeu, en aquelles que no estimeu tant, en aquest món nostre a voltes injust, a voltes agradable
Somnieu, somnieu, somnieu
no deixeu de somniar
una forta abraçada
manel