... i ara de vacances...

Doncs sí, amigues i amics meus, avui he agafat les vacances: temps de descans, temps de reflexió, temps de recarregar piles i també, temps per a la pregària i la celebració.

Com totes les vacances, les mereixo. Aquesta afirmació pot semblar pedant, però sento que m’he desgastat molt aquest trimestre. A més els infants han estat especialment exaltats, nerviosos, i ha calgut molta contenció emocional i física. Puc dir que m’he cansat de debò.

És per això que sento que em mereixo aquestes vacances.

Aprofitaré per estar amb els amics i amigues, i és per això que demà marxem a amposta de calçotada. Diuen que plourà, així que ja veurem que fem...

I dilluns marxo cap a roses a gaudir de l’empordà.

Avui de totes maneres, hem tingut una celebració especial al barri. La directora de la biblioteca i un dels bibliotecaris marxen a d’altres destinacions. Evidentment és per millorar la seva condició laboral i professional però els trobarem a faltar. Han estat persones molt acollidores, molt eficaces. I realment ha estat un plaer poder treballar amb elles. Des d’aquí els hi desitjo molta sort en tots els seus nous projectes.

I ja m’acomiado. La propera entrada serà per desitjar-vos molt bona pasqua. Però ja des d’ara us la desitjo intensament.

Molt bona pasqua i que el jesús ressuscitat trenqui les injustícies d’aquest món i ens mogui a treballar pel seu regne.

I que brollin les fonts amb aigua nova

Perquè Crist, la nostra pasqua, ja és aquí (Kairoi, pregó pasqual)

Una abraçada

manel

INOUT

Entra a INOUT amb el cor obert, sortiràs amb un somriure difícil d'esborrar.

Aquesta és l’entradeta de la pàgina web d’aquest alberg de joventut situat al costat de Vallvidrera.

Faig aquesta entrada perquè avui hem anat a dinar amb la mònica (la meva parella). És un alberg situat a Vallvidrera i que gestiona un col·lectiu proper la món de la restauració i de l’educació social.

Els treballadors i treballadores, doncs són persones amb algun tipus de discapacitat. Bé mental, bé física.

Aquestes característiques el fan un lloc entranyable, proper, humà.

Quan parlàvem amb l’abdel, ens explicava que el que desitgen ells, amb la seva discapacitat, és que la gent es trobi com a casa, que la gent demani el que demanaria a casa.

És curiós perquè explicava que la gent no va a dinar allà pel simple fet d’anar a dinar sinó amb la intenció d’anar a visitar-los.

Us convido a anar a visitar-los i ja que hi sou quedeu-vos a dinar que és per un molt bon projecte. A més esta situat en un entorn de muntanya, fora del soroll de la ciutat, a prop de la natura: de les plantes i els ocells.

Voldria donar les gràcies, en primer lloc a la mònica per portar-m’hi, però també a les persones que ens han atès: la noemí, l’albert, l’abdel...

Gràcies i, és clar que tornarem a visitar-los.

Una abraçada

manel

històries de vida (ii)

Ahir a la feina vam tenir un dia força intens. La veritat és que havia de ser un dia tranquil tot i que compartíem una activitat amb el casal infantil del barri.

Però a primera hora de la tarda, va venir una mare d’alguns infants que atenem al centre i ens va explicar com li anava la seva vida. No era gaire esperançador. Quina duresa en la seva vida, i alhora quines ganes de sortir-se’n.

I per altra banda, al final de la tarda, a la tutoria amb un dels infants, també ens explicava la seva vida. L’expressió que ens sortia al final era: “què bé que estar amb tot el que li esta passant.”

Històries de vida, dures, agres, conflictives...

Què bé que estan alguns infants i famílies en comparació amb d’altres.

Quina facilitat que tenim alguns i algunes en queixar-nos sobre el que ens ha tocat viure, i desconeixem situacions que realment són dures...

Quan t’expliquen aquestes situacions et sents vulnerable, a vegades sense resposta, sense saber què fer. Però alhora es creuen amb la confiança de poder explicar-t’ho i escoltar-te i això produeix certa alegria malgrat la cruesa.

De fet és la meva feina, acompanyar processos tant dels infants com de les famílies i això a vegades no és fàcil. Però juntament hem de construir camí d’esperança.

En aquests temps de quaresma queda pensar que aquestes situacions moriran però que també tindran una pasqua plena, apareixerà el jesús ressuscitat en cadascuna de les seves vides.

Una abraçada

manel

amb tres anys no n'hi ha prou?

El passat dia 17 de març, ens vam ajuntar unes quantes persones (a mi no m'importa el número) amb una mateixa finalitat: reivindicar per tal que s'aturin les guerres i les ocupacions existents encara al món.
Poder no ha estat la més multitudinària de les manifestacions, poder no arribàvem a dos milions de persones. Però el realment important és que hi ha infants, adolescents, joves, adults i gent gran que estem a favor de la pau, de la germanor, de la convivència. I en contra, de les guerres, de solucionar-ho tot mitjançant la força.
És per això que des d'aquí denuncio totes les guerres i dic: amb tres anys no n'hi ha prou?
una abraçada
p.d. hauríem de quedar tothom per consensuar cants i respostes als cants, no?
manel

Notificació sobre les obres de jon sobrino

Estic profundament apenat, un cop més, per les reaccions de la nostra estimada església.

Resulta difícil pronunciar aquesta paraula: estimada, en aquests moments de censura, de conservadurisme, de manca de llibertat....

Jon Sobrino ha estat i és un referent de la teologia de l’alliberament juntament amb d’altres que van lluitant per aquest regne, que no és, sinó dels més pobres preferencialment.

I el problema és que la nostra església es nega a acceptar aquestes coses. Es nega a escoltar Déu en les persones del nostre món, es nega a veure constants epifanies que alliberen als més vulnerables.

Un cop més, un text sortint del vaticà, condemna i no allibera. A voltes, sembla que seguim un evangeli diferent.

El nostre evangeli allibera, pacífica, transforma, il·lusiona, enamora, sedueix... I aquest evangeli es va actualitzant, entenc, amb persones com Jon Sobrino i d’altres.

Per què aquesta necessitat de condemnar?

Per què aquesta necessitat de condemnar una línia d’església?

Qui condemna la línia més neo-conservadora?

Qui pot negar la historicitat de Jesús?

Qui pot negar la encarnació del nostre Déu, Pare i Mare, en les persones més pobres i dèbils de la societat?

No entenc res!!!

Aposto per aquestes persones (Jon Sobrino, Pere Casaldàliga, Oscar Romero...) que segueixen il·lusionant, esperançant, lluitant per les causes del Regne (pau, llibertat, amor) i que encara que algunes persones els hi pesi també són i SOM ESGLÉSIA.

Una abraçada

manel

Una frase per a pensar

"Som soldats derrotats,
d'una causa invencible"
(pere casaldàliga)

Desintoxica la teva vida espiritual en 40 dies

Fa un moment, estava fent el friki i anava llegint blocs de gent que ni tan sols conec.
He anat a ensopegar amb un bloc que m'ha fet aturar (http://assaborim-lavida.blogspot.com/). Una noia educadora i mestra de religió. L'altre dia, deia, que buscava un llibre i es va trobar un altre amb el títol que apareix al títol del meu comentari.
Pensava que l'índex que proposa esta molt bé per poder practicar. I és per això que he decidit compartir-lo aquí també. Espero que amb el permís d'aquesta noia.
Espero que us serveixi per la vida:

PROGRAMA en 40 DIES

I. El.limina les toxines del teu cos:

1. Menja bé. 2. Fes-te un reconeixement mèdic. 3. Recupera energia. 4. Dorm. 5. Vetlla. 6. Canvia el ritme 7. Venç un hàbit.

II. El.limina les toxines dels teus esquemes mentals:

8. Deixa oberta la porta. 9. Aprofita el dia. 10. Reflexa la bondat de Déu. 11. Gaudeix de la llum. 12. Sigues generós. 13. Lluita contra allò que t'avergonyeix. 14. Busca la puresa. 15.Escull amb saviesa.

III. El.limina les toxines del teu passat:

16. Confessa't. 17. Oblida els teus errors. 18. Mira enrera. 19. Deixa de compadir-te de tu mateix. 20 Recicla les teves experiències. 21. Sigues nostàlgic.

IV. El.limina les toxines de les teves expectatives:

22. Confia en que tot sortirà bé. 23. Examina les teves ambicions. 24. Estalvia temps. 25. Fes un sacrifici. 26. Rejuveneix.27. Pensa en la mort.

V. El.limina les toxines de les teves relacions:

28. Valora els teus amics. 29. Reuneix-te amb la comunitat. 30. Desenvolupa una semblança familiar. 31. Sigues diferent. 32. Explora la llibertat. 33. Atreveix-te a ser estimat.

VI. El.limina les toxines de la teva vida espiritual:

34. Meravella't 35. Deixa que Déu et parli. 36. Prega constantement. 37. Sigues pacient. 38. Sigues vulnerable. 39. Lluita. 40. Lloa

Moltes felicitats a totes les dones (treballadores)

Moltes felicitats a totes les dones treballadores!!!
Penso que és trist haver de recordar a les dones durant un dia, quan les dones i treballadores ho són durant tota la vida.
És possible que, com a conseqüència de la història, s'hagi de fer així per tal que es doni el reconeixement com cal a les dones.
No entenc, com encara hi ha persones (mascles) que segueixen tenint la dona en una altra consdieració.
No entenc, com les dones poden, encara, tenir sous més baixos que els homes.
No entenc, com les dones, encara, tenen dificultats per accedir a llocs de direcció dins les empreses.
No entenc, com les dones, encara, no són presidentes de l'estat, de catalunya.
No entenc, com les dones, encara, no formen part d'un govern paritari.
No entenc, com encara els homes "ajuden" en les tasques domèstiques.
No entenc....
I per això, des d'aquí vull felicitar a totes les dones del món i dir que hem de seguir lluitant per poder fer una realitat el que és de justícia.
una abraçada
manel

10è aniversari del CEL

Hola amigues i amics,
com ve sabeu, jo sóc educador social, i treballo en un centre obert al barri del bon pastor amb infants i adolescents.
Aquest centre es diu Centre Educatiu i de Lleure (CEL). Doncs bé, aquest any el cel fa 10 anys. Per tot això, s'han programat una sèrie d'actes, entre els quals vull destacar el concert que es va realitzar ahir al centre cívic del mateix barri.
El concert anava a càrrec del grup Les Fusa. Un grup de 6 noies que cantaven a capel.la.
Simplement impressionant!!!
És curiós el que es pot fer amb les veus, en algun moment semblava que hi haguessin incorporat algun instrument...
Quin gran invent la música. El que pot arribar a transmetre, el que et pot fer reviure, el que et pot fer sentir...
Avui, recordava una sessió de musicoterapia simple a la que vaig assistir. El fet de reviure moments de la teva història a través d'alguna música, cançó, que has viscut en la infància, joventut...
Bé és curiosa, si més no, la música.
Acabant, recomanar-vos aquest grup. Recordeu, Les fusa.
Per cert, el proper acte del cel, és una jornada de portes obertes al mateix centre, el proper dissabte 10 de març de 17 a 20h.
una abraçada
manel