El passat dilluns a telemadrid, la productora del diari el mundo (ja sabem de quin pal va), va emetre un documental titulat: “ciudadanos de segunda”. Un documental on la tesi principal era el perill que córrer el castellà a Catalunya.
Jo no l’he vist, però avui el comentaven al programa els matins i era indignant. La veritat és que se m’ha regirat l’estómac... com es poden dir aquestes barbaritats? És evident que si una llengua esta en perill d’extinció és el català. Quan camines per Barcelona no se sent a gairebé ningú parlant en català, als patis de les escoles, en quin idioma es parla? Quan vas a demanar un cafè, en quin idioma t’entenen?
Jo no entenc res, tan sols espero que la gent sigui crítica amb el que veu i se li ofereix a la televisió. Tot i que amb un sector de la resta de l’estat crec que és difícil, ja li esta bé aquesta visió de Catalunya. Quina llàstima!!!
Avui al mateix programa els matins, el juanjo lopez burniol (contertulià habitual) proposava una reflexió sobre quin model polític hauria d’existir. Ell parlava que n’hi ha quatre de possibles, dos d’impossibles: estat unitari i estat confederal; i dos de possibles: estat federal i independència.
Doncs haurem de treballar per algun d’aquest dos perquè sembla que no hi ha res a fer...
Malgrat tot, jo somio en el respecte, en la convivència, en la tolerància, en la veritat....
Una abraçada
2 comentaris:
Tu no entens res però jo encara menys. El castellà en perill d'extinció a Catalunya!!! Jo els convidaria a entrar al pati de qualsevol escola per veure la realitat
Hi ha massa ganes de fomentar la confrontació entre els ciutadans, enlloc d'afavorir la riquesa cultural dels habitants d'un país. Fem pena...
Publica un comentari a l'entrada