En jose antonio és un noi del bon pastor, d'uns 30 i pico d'anys. Pateix un transtorn mental agreujat, tot i que és força autònom.
Habitualment, se'l troba passejant pel barri amb els seus walkmans, escoltant flaix fm (li encanta aquesta emisora, diu que posen molt bona música). Un cop per setmana, explica, que va a la cafeteria del cosmocaixa que li agrada molt, es pren una fanta de llimona i torna cap al barri. Un dels altres passejos que li agrada força és baixar fins a la platja, per sant adrià, que és on l'he vist més d'un cop.
Una persona amable, afectiva, alegre... cada cop que ens veu pel barri, entrant o sortint del centre, ens para i parlem sobre diferents coses: futbol (és un enamorat del barça), acudits (acostumant a ser picantets), religió (quan s'apropava setmana santa ens deia tot l'elenc de pel.lícules típiques) i d'altres.
La imatge més curiosa del jose antonio és quan et veu i s'apropa per xerrar amb tu, el veus arribar amb la mà aixecada saludant i amb un somriure, poder extrem, d'orella a orella.
Doncs bé, el jose antonio, el passat 29 de desembre va decidir que per ell ja no tenia sentit la vida i es va tirar a la via del tren a l'estació de sant andreu. Es veu, pel que ens han comentat, que va passar una setmana molt dura, li feia molt mal la mandíbula, com també d'altres parts del cos.
De les últimes converses que vam tenir amb ell, d'això fa algun mes, ens deia que l'any vinent s'acabaria el món, que havia tingut una intuició.
I, de fet, i tant que se li ha acabat el món...
El recordo amb alegria, amb tendresa, amb profunda amistat...
Ara, jose antonio, et toca gaudir de la tendresa, de l'amistat, de l'afectivitat del Pare, als seus braços, descansant i en pau.
una forta abraçada jose antonio
manel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada