Estic profundament apenat, un cop més, per les reaccions de la nostra estimada església.
Resulta difícil pronunciar aquesta paraula: estimada, en aquests moments de censura, de conservadurisme, de manca de llibertat....
Jon Sobrino ha estat i és un referent de la teologia de l’alliberament juntament amb d’altres que van lluitant per aquest regne, que no és, sinó dels més pobres preferencialment.
I el problema és que la nostra església es nega a acceptar aquestes coses. Es nega a escoltar Déu en les persones del nostre món, es nega a veure constants epifanies que alliberen als més vulnerables.
Un cop més, un text sortint del vaticà, condemna i no allibera. A voltes, sembla que seguim un evangeli diferent.
El nostre evangeli allibera, pacífica, transforma, il·lusiona, enamora, sedueix... I aquest evangeli es va actualitzant, entenc, amb persones com Jon Sobrino i d’altres.
Per què aquesta necessitat de condemnar?
Per què aquesta necessitat de condemnar una línia d’església?
Qui condemna la línia més neo-conservadora?
Qui pot negar la historicitat de Jesús?
Qui pot negar la encarnació del nostre Déu, Pare i Mare, en les persones més pobres i dèbils de la societat?
No entenc res!!!
Aposto per aquestes persones (Jon Sobrino, Pere Casaldàliga, Oscar Romero...) que segueixen il·lusionant, esperançant, lluitant per les causes del Regne (pau, llibertat, amor) i que encara que algunes persones els hi pesi també són i SOM ESGLÉSIA.
Una abraçada
manel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada