Ahir a la contraportada del diari el Periódico hi havia una columna que em va cridar especialment l’atenció, Una pregària. (segurament va ser pel títol).
En l’article hi havia descrites algunes situacions que suposo que a l’autor li eren suggerents per fer en forma de pregària.
En reprodueixo les que em van tocar la fibra i n’afegeixo alguna més:
Per la dona de la neteja que espera l’autobús de matinada. Per l’indigent per a qui un caixer automàtic ara és casa seva. Pels pares que cada nit inventen el conte que viurà el seu fill el dia de demà. Per la pluja al pati de la presó. Perquè les paral·leles acabin trobant-se. Per les que han de ser mares i han d’estar en repòs absolut. Per les famílies que pateixen problemes a nivell econòmic. Per les parelles que es plantegen coses serioses en les seves vides. Per les parelles que preparen el seu casament. Pels equips educatius que passen per moments de crisi. Pel treball en xarxa. Pels que busquen la pau interior. Pels que la busquen en els seus territoris. Pels infants més vulnerables. Pels que busquen feina i no la troben. Pels que senten buit el seu cor. Pels polítics en campanya electoral. Per les persones que tenen somnis. Per les que busquen la felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada