Què faig jo, en un lloc com aquest?

Ahir va ser un dia intens...
Pel matí vaig tenir la primera reunió per preparar el que serà el pla de mandat del ceesc (col.legi d'educadores i educadors socials de catalunya) per aquests propers quatres anys.
Allí hi havia gent nova (com jo) i gent molt antiga. Però tots uns craks de la vida. La veritat és que el sentiment era: que faig jo, en un lloc com aquest.
Quan van tocar les presentacions tothom parlava de les trescentes mil coses que fan i que han fet. Jo, soc educador social de a peu, que he treballat al carmel, a la mina i ara al bon pastor i poca cosa més. Això si, ho faig bé.
La veritat és que aprendre moltíssim en aquest espai, o així ho espero...
Un cop acabada aquesta reunió, vaig anar cap a casa a dinar, ja que a les 17h m'havia compromès a anar a tocar i cantar a un casament d'unes persones que no coneixia (m'ho havia demanat una amiga).
La sensació també era: que faig jo, en un lloc com aquest.
A més va ser un casament un pèl estrany. L'hora d'inici era a les 17h i fins les 17.30h no va començar a arribar la família. No ho havia vist mai.
Al final ens vam ensortir.
I per la nit, tenia previst un sopar amb la maria jose i el javi, però ens el van suspendre. Vam decidir a anar a l'ateneu sant roc on hi feien una obra de teatre on sortia el david. I quan vam arribar no hi havia lloc per quedar-nos-hi.
En fi, un desastre...
Com podeu veure, el dissabte va ser un dia intens
una abraçada
manel